Mitjançant una exploració de diverses representacions culturals que es van dur a terme en la segona meitat del segle XIX, aquest volum mostra que en l'imaginari de l'Espanya metropolitana de l'època existia una identitat imperial que ha desaparegut quasi per complet de la historiografia contemporània. L'autora analitza les petjades de l'imperi que es troben en l'Exposició de les Illes Filipines a Madrid (1887) i la commemoració del IV Centenari del Descobriment d'Amèrica (1892), entre altres representacions del repertori simbòlic de l'imaginari nacional, i explora una sèrie de textos, objectes i pràctiques culturals que posen de manifest aquella consciència imperial que, fins a ben entrat el segle XX, estava imbricada en la identitat de la nació malgrat haver patit l'imperi dues importants descolonitzacions en 1824 i en 1898.